Breu història de l'Hoquei sobre patins:
Els orígens de l'hoquei sense patins es remunten a l'any 478 A. C. A Grècia en eixe any es va trobar un baix relleu que va manar a construir Temístocles en el qual es podien observar jugadors fent un “bullyn” que començava el partit. La informació que apareix és poc precisa, es creu que un jove holandés cridat Vadede, va ser el que li va posar rodes als seus patins de gel en compte de fulles. Els primers patins només tenien una roda cada un i a partir d'ací se van anar perfeccionant fins a arribar als que en este moment s'utilitzen.
L'origen de l'hoquei sobre patins es remunta cap a l'any 1710 com a derivació del patinatge sobre gel. Des del seu inici a Anglaterra, en el Comtat de Kent, fins als nostres dies ha anat evolucionant considerablement i de manera positiva. Primerament els patins tenien tan sols una roda i es mantenien a la sabata per mitjà d'un eix i unes corretges, mes tard apareixen els de dos rodes i després de tres, arribant a l'actual de quatre rodes, que han passat a ser de fibra, després d'altres materials com a fusta, ferro i alumini, Estos materials han anat millorant el pes dels patins considerablement i amb això s'ha aconseguit més lleugeresa i mobilitat. A Espanya es va introduir en 1915 amb regles semblants a les d'Hoquei sobre herba que curiosament només permetien cinc jugadors amb la particularitat que si els jugadors patien alguna avaria es quedaven amb un menys, fins que es reparaven els patins i tornava a la pista.
El primer campionat internacional se juga en l'hipòdrom de París en 1910. Suïssa va adquirir prompte un destacat paper, construint una moderna i luxosa pista en 1924. Es va donar lloc a la reglamentació de les normes de joc arran de fundar-se la Federació Internacional de Patins de Rodes en el casino de Montreux, amb el primer president que va ser el senyor Fred Renkewitz. Només quatre nacions van respondre al cridat: Alemanya, Anglaterra, França i Suïssa. En el segon congrés celebrat en Montreux en 1925 van participar a més Bèlgica i Itàlia. Uns dels objectius era portar el patinatge als cinc continents, premissa bàsica per a poder arribar un dia a ser admesos com a esport competitiu en els jocs olímpics, vella aspiració encara latent en els nostres dies. Una vegada creada la F.I.P.R. i amb l'afiliació a la mateixa d'uns quants països continentals, es va veure la possibilitat d'organitzar un torneig a escala europea.
Així en 1926 a Anglaterra s'inaugurava el primer campionat d'Europa, que equivalia al campionat del món, la qual cosa es va mantindre fins a 1957 que per última vegada, europeu i mundial tenien el mateix valor, amb celebració anual.
Sis països van intervindre en la primera edició que va tindre a Anglaterra, com a campió en les pistes d'Herne-Bay. Durant diverses edicions Suïssa i Anglaterra es van alternar a l'hora de ser seu de l'europeu, al tindre dos pistes adequades per a estos esdeveniments.
En 1929 s'incorporaria Portugal i Espanya. Alemanya sorgix vibrant en 1936, any olímpic de Berlín. Hitler volia perpetuar l'esport buscant celebrar esdeveniments esportius que feren ressonar el nom del país per tot el món. El projecte era ambiciós. Stuttgart seria la seu de l'europeu-mundial d'hoquei sobre patins. Al terme d'este campionat el primer país no europeu afiliat va ser Egipte. Posteriorment seria Holanda, Irlanda, Canadà, EE.UU., Nova Zelanda i Austràlia els que van entrar a formar part de la F.I.P.R. Espanya s'adheria a la F.I.P.R. en 1946, i en 1947 intervenia en l'europeu de Lisboa. Va ser un esdeveniment esportiu amb ressonància mundial. Este èxit va promoure les afiliacions de Xile, Argentina, Cuba, Uruguai, Colòmbia, Brasil, Veneçuela i Japó entre altres. De les remotes èpoques de Montreux i Herne-bay es passava a les dinàmiques i modernes de Lisboa, Porto, Madrid, Barcelona, Milà i Ginebra. Per primera vegada el continent americà albergava un mundial. Santiago de Xile en 1962 va ser el marc d'un mundial inoblidable com ho seria Sao Pablo en 1966, Sant Joan d'Argentina 1970 i 1978, Talcahuano i Concepció de Xile 1980. Pràcticament tots els equips estaven localitzats a Catalunya i existia només 1a i 2a divisió. Hui açò ha canviat i existix més competència autonòmica però així i tot es necessita potenciar-ho en moltes regions d'Espanya.
Molts han sigut els que han practicat este esport entre ells el President honorari del Comité Olímpic Internacional, D. Joan Antoni Samaranch, que va ser jugador destacat i com prova de la seua importància, cal ressaltar que el Rei d'Espanya Sa Altesa Real D. Juan Carlos ho va practicar en la seua època d'estudiant com ho prova esta foto:
